|
|
|
|
|
renoc-a :
Que
presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de
no arribar mai a un estat òptim, s’aplica
a un animal o una planta.
1.
amfibi de l'espècie Bufo vulgaris (Cast., Val.);
cast. sapo, escuerzo. Lo tio roncave com un beneit,
pareixia un renoc, Pascual Tirado (BSCC, vii, 193).
2. El més petit d'una família,
d'una colla (Plana de Vic, Vallés); cast. regojo.
a) Raquític, migrat, mancat de la creixença
normal; cast. renacuajo, raquítico.
3. Grop o nus d'una planta, sobretot
el ressecament produït per ferida o malaltia (La
Selva, Plana de Vic). Quan s'esporga un arbre... es corre
el perill de fer-li una font, un renoc, Cost. Cat. i,
29.
4. Conco, home d'edat madura i solter
(Ripolés, Lluçanés); cast. solterón.
Era un apotecari de més de 40 anys, que com
no... se li sabia cap festetx ni relació en dones,
la gent lo tenia per impotent y el vulgo li deya lo renoch,
doc. a. 1635 (Aguil? Dicc.).
5. adj. Persona i sobretot infant de
mal caràcter, indòcil, ploraner o rondinaire
(Ross., Cerdanya, Garrotxa); cast. rebelde, llorón.
Entretenint el renoc de l'Eudaldet, Oller Febre,
i, 255. Ha estat tan insoportable, tan renoc, que
l'he tingut de deixar sol, Oller Llapis ploma 99.
6. Cosa inútil, rampoina (Mataró,
Barc.); cast. trasto. Retornant tot seguit ab un grapat
de vanos... —Fora renochs!... Ja els tinch tots
llestos, Pons Auca 278.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Dip :
El
dip és un ésser mitològic. És
una mena de gos malvat i pelut. Una mena d'emissari del
dimoni que, com tants d'altres, és coix d'una cama.
Viu de xuclar la sang de la gent per a ell mateix.
El
Dip és ple de llegenda... com ho saben molt bé
a PRAT DIP:
De
les llegendes que s'expliquen al Prat, la més famosa
i distintiva és la del "Dip", tant és
així que el "Dip" dóna nom al
poble i vida a l'escut.
Segons
diu la tradició, els dips eren uns gossets de color
fosc que vivien pels voltants del poble. De vegades, seguien
els traginers durant la nit, i aquells homes esparverats
només distingien, entre la foscor, uns ulls ferotges
que els escodrinyaven. D'altres vegades, feien estralls
en el bestiar i a les hores es limitaven a veure's la
sang de les seves víctimes, un fet que els va donar
fama vampírica.
No
se sap que mai se'n capturés o matés cap,
però en algun moment del segle XIX desaparegueren
per sempre.
Realitat
o fantasia, el Dip inspirà a l'escriptor J. Perucho
en el seu llibre LES HISTORIES NATURALS,
on el dip era un autèntic vampir que posseïa
la facultat de transformar-se en altres éssers.
www.pratdip.net
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Nyèbit :
1.
Noi que va perdut pels carrers (Barc.); cast. golfo.
2. Noi presumit i de poca vàlua
com a persona física o moral (Empordà, Garrotxa,
); cast. mequetrefe, petimetre.
3.
(en to despectiu) Noi qualsevol (Barc., Tarr.); cast.
rapaz, mocoso.
4.
Ximple, mancat de seny (Empordà); cast. tonto.
5.
Home que no serveix per a res (Tortosa); cast. papanatas,
espantajo.mmmmmmmmmmmmmmm mmmm mmmmm
mmmmmm m
|
|
|
|
|
